Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar, quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll, mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats. Investigues les històries que s’amaguen en les coses... Et sents com un lladre intrús encobert per les parets. Sense cap moralitat fas les coses perquè vols. Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...
És el món particular amb la lògica de tu. Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú. Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat. ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

sing a song about it..

Conclusions curs de foto centre cívic Porqueres

El pròxim serà l'últim dia de classe i m'agradaria dir un parell de coses sobre el curs. Abans de res, no he tirat gaires bones fotos durant els divendres que hi he anat, però sé que en tiraré de més bones en el futur, i també sé que n'he après molt. Sobretot a dominar les possibilitats que m'ofereix la càmera, i sobretot, m'he obligat. Me n'he adonat de que ultimament, si no m'obligo, no faig fotos. I no és que no en tingui ganes, és que quan m'hi he posat i tot, me'n canso de seguida. Anar a un curs de foto m'ha obligat a tirar-ne. Ahir vam anar a l'estany, a fer pràctiques de composició, tot i que crec que jo vaig treballar més la llum. Teníem un sol baix, gairebé amagat sobre la muntanya, ànecs, barques i un reflex preciós. Podríen haver sortit fotos precioses, però a mi em van sortir dues o tres fotos decents. La d'aqui el costat és una de les que més em va agradar (potser). Vaig practicar bastant de fotòmetre, cosa que fins ara sabia fer anar però no el dominava gaire i em costava molt utilitzar-lo decentment. Ara, almenys, tinc més pràctica i sóc més àgil. També he descobert algunes coses importants a l'hora de fer fotos. O me n'he adonat de la importància que poden tenir alguns elements. Sé més coses sobre la temperatura (cosa que dominava vagament) i ara intento disparar en RAW (ja sabia que era millor però ningú s'havia entretingut a dir-me totes les seves excèlencies i tampoc ningú s'havia entretingut a tirar pel terra el jpg). He aprés a fer contrallums decents (fins ara sortien per casualitat) i he aconseguit resaltar algunes parts i deixar-ne d'altres més fosques d'algun objecte (ex. cadira). He experimentat amb un flash esclau (déu meu, quines possibilitats que dóna) i amb un flash no-tant-esclau-però-que-anava-molt-bé.
Bé, la foto que teniu aquí és una de les que vaig tirar ahir, i que m'agrada bastant. Espero mostrar-vos alguna foto decent a arrel d'aquest curs.

Tinc aquest blog ben abandonat, i no per falta de temps, ni tampoc de ganes (crec). Falta de motivació potser, o d'idees o que sé jo, el cas, és que el tinc aqui tirat i abandonat.

Te hundirá y me hundirá

y solamente el grito nos servirá




decías es fácil y solías empezar

Alli donde solíamos gritar

Com pot ser que una cançó i un videoclip (tan bons) em puguin arribar a fer sentir així? :')

Espejos (una historia casi universal)

Los espejos están llenos de gente
Los invisibles nos ven.
Los olvidados nos recuerdan.
Cuando nos vemos, los vemos.
Cuando nos vamos, ¿se van?

Eduardo galeano

La meva bogeria (real)

Tots us penseu que coneixeu a una ona mooolt i mooolt sonada, però quan estic sola és el pitjor... Parlo sola, poso la música a tope, em canvio de roba (i m'en poso d'estranya), salto, ballo (cosa rara en mi), corro, i esss.... brrrrBrbrbrb:D!
G E N I A L

Grils And Boys

Fa tant de temps de la cançó Girls & Boys de Blur..

La Família De L'Alba

Aquesta és la família i els amics de l'Alba. Per qui no ho entengui, són persones famoses, són: Moby, Jared Padalecke, Jim Sturgess, tres actors d'American Beauty, Patrick Wolf, Johnny Rotten. I penses que és molt trist que la gent no se n'adoni...


El tiu de l'Alba de Nova York:

El germà de l'Alba (que es model):
El novio del germà de l'Alba (es model, i es casaran a l'estiu):


Els nostres amics de Girona (en Jordi, la Laura i la Carla):


Un amic del germà de l'Alba (que es cantant):


Un amic nostre que canta en un grup de porqueres (es diu Joan però li diuen Johny):

Em moc per la casa silenciosament, ningú sap què faig i què deixo de fer.
En canvi, quan estic sola, m'agrada fer soroll. Jo quan estic sola a casa parlo. I no acostumo a dir tonteries.
I quan m'agafa la bogeria més gran, poso la música forta, corro pel passadís, vaig al lavabo i parlo en anglés.

Atmosphere

Per què? Per què? Perrrrr quèeee?

Yo soy Simon, tu Garfunkel.

fàstic de dia.

Carnaval♥

Aunque lo más fácil es compadecer...

y humillar.

Dies...

And this is what he said
Oh sweet nuthin
She aint got nothing at all
Oh sweet nutin
She aint got nothing at all



Dia especial, i no per grans esdeveniments, dia especial, estrany, divertit, curiós... Un bon dia.

Shiwa

CondónMusical+Santi

I els veus a tots, saltant, somrient, cridant, i penses que això els fa molt feliços, perquè es veu a la cara, perquè ells ho diuen, perquè es evident..
Però a tu t'animen altres coses. Molt diferents. Incomprensibles per ells.
No entenen que un llibre et pugui fer tan feliç. O un petit gest...
No ho entenen.



Crec que jo tampoc els entenc a ells, encara que ho faci veure.

Es fa llarg esperar

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!



...







AAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHH
Que maca! :')

...

Ultimament no poso res..
I es que no sé que dir,
no tinc res a dir..
No passa res..
d'interessant.

"Es la banda sonora
de una parte de mi vida
y está dedicada a ti"

Come back, Ruby Tuesday

I miss you..







No hi ha res a dir.

Joni Joni

:)

You! Me! Dancing!
Ja sé que saltar i fer el memo a la dutxa és perillos, però es que amb Los Campesinos! sonant... es impossible.


If there's one thing that I could never confess,
it's that I can't dance or sing or step.It's you.
It's me.
And there's dancing!